Joan Arpí i Cantí, el propietari del Camp de la Sínia des de 1890, va ser industrial de la rajoleria i pròsper propietari el barri de la Sagrera: regidor de l’ajuntament del terme en diferents ocasions i alcalde des de juliol de 1895 formant part de la candidatura del partit conservador. Espòs de Maria Urpí, va tenir dues filles, Filomena, casada amb el rajoler Narcís Duran i Ros, i Maria, casada amb Francesc Ruscà i Pineda, industrial adober amb fàbrica al Poble Nou.
El 18 de juny de l’any 1900, data en què Joan Arpí va fer donació a la seva filla Maria, en concepte de legítima testamentària, d’una part segregada del Camp de la Sínia
L’edifici, per tant, va ser iniciativa de Francesc Ruscà en terrenys de Joan Arpí i estava en construcció entre els anys 1896 i 1897, i cal entendre, en conseqüéncia, que l’escriptura de donació de l’any 1900 tenia l’objectiu de regularitzar de dret el que ja era una realitat de fet. No s’ha conservat, però, l’expedient del permís d’obres original, sigui per les circumstàncies familiars i polítiques dels implicats o sigui a causa de la poc afortunada història arxivística de la documentació dels municipis dels antics pobles agregats al terme de Barcelona l’any 1897.
Extracte de
LA TORRE DE LA SAGRERA. Casa Ruscà- ESTUDI HISTÒRIC
Direcció: Montserrat Villaverde
Recerca i realització: Montserrat Villaverde i Jordi Ortega
Reproduccións fotogràfiques de la documentació gràfica: Pep Parer
