El Portal del Bisbe és l’únic que s’ha conservat dels quatre que s’obrien a la muralla romana de Bàrcino. Està situat al començament del carrer del Bisbe (l’antic decumanus romà), al límit amb la plaça Nova. 

Fins al segle XIX es va conservar l’arcada i les construccions barroques, del segle XVII, que unien ambdues torres. Encara en podem veure les restes d’una mènsula.

Adossat a una de les torres hi ha l’arcada terminal d’un aqüeducte romà, reconstruïda a partir dels fonaments trobats al subsòl. També hi veiem una una fornícula amb la imatge de sant Roc, del segle XVI.

Entre el segle VI i mitjans del segle XI la muralla romana de Barcelona es reaprofita, i en els darrers moments d’aquest període hi degué haver un reforçament del caràcter de plaça forta de la ciutat, amb la refortificació de tres de les portes d’accés a la ciutat (el castell Vell, el castell Nou i el castell de Regomir). L’encara magnífic aspecte i les bones prestacions poliorcètiques i defensives d’aquesta fortificació, fa que Barcelona sigui escollida com a seu regia de la cort visigoda, que esdevingui plaça forta andalusina, i que s’estableixi com seu comtal del regne franc. 

També en aquest darrer moment molts trams de la muralla baix-imperial varen reaprofitar-se per adossar noves edificacions privades, a més de l’eliminació d’alguns passos de vianants de les portes d’entrada, només deixant oberta l’arcada principal.